GR® 107 Etapa 7

La setena i ultima etapa del GR® 107 és una de les jornades més emblemàtiques i exigents de tota la travessa. En aquesta etapa s’abandona la tranquil·la vall de la Llosa per enfilar-se fins a la Portella Blanca d’Andorra (2.521 m), el punt més alt del GR® 107 i el lloc on conflueixen les fronteres de Catalunya (Espanya), Andorra i França. El recorregut transcorre íntegrament en un ambient d’alta muntanya, envoltat d’estanys glacials, prats alpins, torrents i grans cims granítics. És una etapa que combina història, natura i un fort component simbòlic, ja que aquest coll ha estat utilitzat durant segles com a pas natural entre les tres valls pirinenques.

La vall de la Llosa ha estat, des de temps prehistòrics, un dels principals corredors naturals entre la Cerdanya, Andorra i l’Arieja. Per aquest pas hi transitaven pastors transhumants, comerciants i viatgers, i també fou utilitzat durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial com a via d’evasió cap a França. Segons la tradició, els càtars també haurien travessat aquest coll durant la seva fugida cap als territoris occitans.

L’etapa comença a Cal Jan de la Llosa, una antiga casa de muntanya situada a l’entrada de la vall. Des dels primers metres el camí acompanya el riu de la Llosa, sempre envoltat d’un paisatge molt verd. Els primers quilòmetres són suaus i permeten escalfar les cames abans de la llarga ascensió. El bosc és dens i fresc, especialment durant els mesos d’estiu.

El sender continua remuntant la vall per un antic camí ramader. El riu de la Llosa acompanya pràcticament tota la pujada. El soroll constant de l’aigua, els ponts de fusta i les nombroses clarianes converteixen aquest primer tram en un dels més agradables del Camí dels Bons Homes. La vall conserva un aspecte molt salvatge, pràcticament sense edificacions.

Després d’una hora aproximadament apareix la petita capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquest senzill oratori era un punt tradicional d’aturada per als pastors abans d’afrontar els colls d’alta muntanya. És també un bon lloc per fer una breu pausa.

El bosc es va aclarint progressivament. Els grans prats alpins substitueixen els pins. Durant la primavera i l’estiu aquests prats es cobreixen de flors de muntanya. És habitual trobar-hi ramats de cavalls i vaques pasturant. Les panoràmiques sobre la vall són cada vegada més àmplies.

Un dels punts més característics de l’etapa és la Cabana dels Esparvers, refugi lliure tradicional utilitzat pels pastors. Aquest és un magnífic lloc per descansar abans del tram final. Aquí també conflueix el GR® 11, que travessa els Pirineus d’oest a est. A partir de la cabana el paisatge adquireix un caràcter plenament alpí.

El bosc desapareix completament. El sender avança entre blocs granítics, petits torrents i prats d’alta muntanya. La sensació d’aïllament és absoluta. En dies clars ja es poden distingir els grans cims fronterers.

L’últim tram acompanya les aigües del riu d’Engaït, que neix molt a prop del coll. El pendent augmenta lleugerament, però el camí és evident i està molt ben senyalitzat. Els darrers metres travessen un paisatge modelat per les antigues glaceres quaternàries. Les grans roques granítiques presenten encara les marques del gel que va ocupar aquesta vall fa més de 10.000 anys.

Finalment s’assoleix la Portella Blanca d’Andorra (2.521 m). Aquest coll constitueix un dels indrets més simbòlics dels Pirineus. Aquí conflueixen les fronteres de Catalunya, Andorra i França. Una gran fita de granit recorda aquest punt trifronterer. Les panoràmiques són excepcionals. Cap al sud s’estén tota la vall de la Llosa. Cap al nord apareix la vall francesa de Campcardós. Cap a l’est s’obre la vall andorrana dels Pessons.

El millor de l’etapa és la remuntada per la vall de la Llosa, una de les valls glacials més ben conservades dels Pirineus catalans, la Cabana dels Esparvers, històric refugi de pastors i cruïlla amb el GR® 11, els espectaculars paisatges d’alta muntanya, amb prats alpins, torrents i grans blocs de granit, la Portella Blanca d’Andorra (2.521 m), sostre del GR® 107 i punt trifronterer entre Catalunya, Andorra i França i l’ambient històric i simbòlic d’un dels grans passos pirinencs, utilitzat durant segles per pastors, comerciants, càtars i, més recentment, per refugiats que cercaven un camí segur a través de les muntanyes