GR® 107 Etapa 2

La segona etapa del GR® 107 és una de les més espectaculars del recorregut català. Aquesta jornada abandona el silenciós poble miner de Peguera per travessar la majestuosa serra d’Ensija, superar el Coll del Portet i baixar cap a la vall de Gósol, als peus de l’emblemàtic Pedraforca. El recorregut combina paisatges d’alta muntanya, antics camins de pastors, boscos subalpins i petits nuclis rurals que conserven l’essència del Berguedà i l’Alt Berguedà. A més del seu gran interès natural, aquesta etapa continua seguint les petjades dels càtars, els anomenats Bons Homes, que durant els segles XIII i XIV van trobar en aquests passos de muntanya una via d’exili cap als territoris occitans.

Aquest recorregut aprofita antics camins ramaders que comunicaven el Berguedà amb la vall de Gósol. Durant segles van ser utilitzats per pastors transhumants, traginers i habitants de les masies de la serra d’Ensija. A començaments del segle XX també van ser freqüentats pels miners de les explotacions de carbó de Peguera, abans del seu abandonament progressiu.

La jornada s’inicia al poble abandonat de Peguera, situat a 1.612 metres d’altitud. Abans de marxar val la pena passejar pels seus carrers i observar les restes de les antigues cases miners, l’església de Sant Miquel i les instal·lacions vinculades a l’explotació del carbó. El sender surt en direcció oest per una pista forestal que guanya alçada suaument. Després d’uns minuts s’arriba a la Collada de Ferrús.

Uns metres més endavant apareix la Font de la Bruixa, una petita surgència d’aigua envoltada de bosc. És un dels darrers punts d’aigua abans de la llarga pujada. A partir d’aquí el sender gira decididament cap al nord-oest. Les parets calcàries de Ferrús dominen completament el paisatge.

S’arriba a l’antic mas de Ferrús, avui pràcticament en ruïnes. Situat sota les impressionants Roques de Ferrús, aquest indret és un dels més espectaculars de l’etapa. Comença aquí el tram físicament més exigent. El camí s’enfila per la Canal Gran de l’Estret, un sender pedregós, estret i amb algun punt exposat on cal caminar amb prudència, especialment si el terreny és humit.

Després d’una ascensió sostinguda s’arriba al Collet de l’Estret, situat prop dels 2.000 metres. Aquí finalitza la pujada principal de la jornada. Des del coll surt un sender que permet ascendir a la Gallina Pelada (2.320 m), el cim culminant de la serra d’Ensija, una excursió opcional només recomanable si es disposa de temps i bona meteorologia. Les panoràmiques són extraordinàries. Cap al nord destaca el Pedraforca. Cap al sud apareixen els Rasos de Peguera i bona part del Berguedà.

El GR continua planejant fins al Coll del Portet. Aquest coll ha estat durant segles un important pas ramader entre la vall de Peguera i Gósol. És freqüent trobar-hi ramats durant l’estiu. El paisatge és completament alpí. Els grans prats substitueixen el bosc.

La ruta baixa fins a la Font del Portet, un excel·lent lloc per recuperar forces. L’aigua és fresca durant tot l’any. A partir d’aquí comença un llarg descens. El sender entra en una vall molt tranquil·la. Els prats alpins deixen pas progressivament als boscos de pi negre i pi roig. El Torrent de la Coma acompanya el caminant durant una bona estona. És una zona especialment rica en flora i fauna.

El petit nucli de Feners, gairebé deshabitat, conserva diverses masies tradicionals i l’església de Sant Genís de Feners. Aquest lloc és un magnífic exemple del poblament dispers característic del Berguedà. L’entorn continua mantenint un ambient molt rural.

El camí baixa fins al Molí d’en Güell, on antigament es molia el gra aprofitant la força hidràulica. Poc després s’arriba a la Farga, on existiren antics tallers metal·lúrgics vinculats a la producció tradicional del ferro. Aquest tram recorda la importància que tingué l’aprofitament dels recursos naturals en aquestes valls.

La ruta passa pel petit poble de l’Espà, situat sobre una balconada natural. Des d’aquí les vistes sobre el Pedraforca són magnífiques. És un bon lloc per descansar abans dels últims quilòmetres.

El sender continua entre prats i camps de pastura fins arribar a Sorribes, agregat de Gósol. L’ambient és molt més obert. Comencen a aparèixer els grans prats de la vall de Gósol.

Els darrers metres entren a Gósol, una de les poblacions amb més personalitat del Cadí-Moixeró. El poble conserva un magnífic nucli medieval presidit pel castell de Gósol. L’any 1906, Pablo Picasso hi va passar diversos mesos, una estada decisiva en l’evolució cap al cubisme. Avui el Centre Picasso de Gósol recorda aquest episodi fonamental de la seva trajectòria artística.

El millor de l’etapa es el pas pel poble abandonat de Peguera, amb el seu patrimoni miner, les espectaculars Roques de Ferrús i la pujada per la Canal Gran de l’Estret, les panoràmiques des del Collet de l’Estret i el Coll del Portet, amb vistes privilegiades sobre el Pedraforca i la serra del Cadí, els tranquils prats i masies de Feners i l’Espà, que conserven el paisatge rural tradicional del Berguedà i l’arribada a Gósol, una vila medieval íntimament lligada a la història dels càtars i a l’estada de Pablo Picasso, que tanca una de les etapes més belles i variades del Camí dels Bons Homes.