GR® 107 Etapa 1

La primera etapa del GR® 107 és molt més que una simple jornada de senderisme: és l’inici d’un viatge històric que segueix les petjades dels càtars o Bons Homes, que durant els segles XIII i XIV van travessar els Pirineus fugint de la persecució de la croada albigesa i de la Inquisició. L’itinerari comença al majestuós Santuari de Queralt, considerat el balcó de Catalunya, i s’endinsa en els boscos del Berguedà fins arribar a l’antic poble miner de Peguera, avui despoblat. Al llarg del recorregut, el sender combina magnífiques panoràmiques, frondosos boscos, antics camins ramaders i un valuós patrimoni històric i miner.

La ruta s’inicia davant del monòlit que marca l’inici oficial del Camí dels Bons Homes, situat a l’esplanada del Santuari de Santa Maria de Queralt. Abans de començar val la pena visitar el santuari, documentat des del segle XIV, i gaudir de les impressionants vistes sobre Berga, la plana del Berguedà i, en dies clars, fins i tot Montserrat. Els primers metres segueixen un sender ben marcat que s’endinsa immediatament al bosc.

El camí puja suaument fins als vessants de la Serra de la Figuerassa. Aquest primer tram alterna boscos de pi roig i roure amb petites clarianes que ofereixen panoràmiques constants sobre la vall del Llobregat. És un recorregut molt agradable, sempre per antics camins de muntanya. Durant la primavera és fàcil observar una gran varietat de flors silvestres i escoltar el cant dels ocells forestals.

Després d’uns 2,5 km s’arriba al petit nucli d’Espinalbet. Aquest tranquil poble conserva l’encant rural del Berguedà, amb masies disperses i l’església romànica de Sant Vicenç d’Espinalbet, documentada des del segle XI. És un bon lloc per fer una primera aturada abans d’afrontar la pujada cap al Coll de les Nou Comes. A la sortida d’Espinalbet el sender s’endinsa en un dels sectors més bonics de tota l’etapa. El bosc es fa més dens. Hi predominen els faigs, els roures, els boixos i les molses que cobreixen les roques i els troncs. Aquest tram és especialment espectacular durant la tardor, quan el fullatge adquireix tonalitats grogues i rogencs.

La pujada continua fins arribar al Coll de les Nou Comes, un ampli coll envoltat de pastures. Aquest és un dels principals miradors de la jornada. Des d’aquí es poden contemplar la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el massís del Pedraforca i la Serra del Cadí. És també una zona tradicional de pastura durant els mesos d’estiu.

Després del coll el sender baixa suaument fins al Pla de l’Estany. Aquest espai és una gran clariana envoltada de boscos. Durant èpoques humides s’hi formen petites zones inundades que afavoreixen una rica biodiversitat. És un indret molt tranquil, ideal per descansar abans de l’últim tram.

A mesura que el camí s’acosta a Peguera apareixen diversos vestigis de l’activitat minera. El GR aprofita en alguns punts el traçat de l’antic ferrocarril miner de Peguera, construït a començaments del segle XX per transportar el carbó fins a Cercs. Aquest patrimoni industrial constitueix un dels grans atractius històrics de l’etapa. El tancament de les mines va provocar l’abandonament progressiu del poble.

L’etapa finalitza al poble abandonat de Peguera, situat a uns 1.620 metres d’altitud. Avui encara es conserven diverses cases, l’església de Sant Miquel, antics corrals i nombroses restes mineres. Passejar pels seus carrers és fer un viatge al passat industrial del Berguedà. L’entorn és d’una gran bellesa, envoltat pels Rasos de Peguera i els boscos de la Serra d’Ensija.

El millor de l’etapa es l’inici simbòlic del Camí dels Bons Homes al Santuari de Queralt, les panoràmiques des de la Serra de la Figuerassa i el Coll de les Nou Comes, els frondosos boscos de faigs, roures i boixos, el patrimoni miner i ferroviari dels voltants de Peguera i l’arribada al poble abandonat de Peguera, un dels indrets més evocadors del Berguedà, on natura, història i memòria minera conviuen en un entorn d’alta muntanya excepcional.