Per poder descarregar els recorreguts, cal estar Identificat
Fitxa tècnica
Es tracta d’un recorregut de 6,1 km que endinsa els veïns d’aquest municipi cap a la part més alta del Parc. El perfil altimètric reflecteix de forma clara i contundent com des de gaire poc més de la cota 100, el sender puja fins a la cota màxima del Parc, la Morella, amb 694 metres sobre el nivell del mar, amb un pendent mitjà de 95 metres per kilòmetre, o el que és el mateix, 9,5%.
Tot i que de bon principi pot semblar un pendent assequible, el primer tram de pujada fins al Turó del Fanxó es fa feixuc. A més el terra és pedregós, dificultant l’ascens.
Aquesta és una característica que gairebé es reprodueix al llarg de tot el recorregut. No oblidem que ens trobem a la zona més agrest del massís del Garraf.
El corriol travessa el Pla de les Basses, tal com hem dit, després de fer una important ascensió en dues etapes, la primera entre el coll o pas de Santa Maria i el turó del Fanxó o Fetxó (279 m.), amb un desnivell del 24,8%, i la segona fins a la pleta del Cérvol (310 m.). En només 2 kilòmetres del recorregut, des de cal Ganxo s’haurà acumulat un desnivell de 200 metres.
A l’important dificultat dels desnivells, cal afegir, com hem dit, que el terreny és força pedregós i el viarany molt estret, fregant cames i cos amb l’espinosa vegetació, típica del massís, la màquia de garric i margalló.
Durant el trajecte es troben dues dolines i un avenc (de la Llosa, -23 m.), formacions geològiques típiques dels massissos calcaris. Les dolines són depresions que es formen per disolució de la roca calcària o per enfonsament d’una cavitat subterrània. Les argiles es dipositen en la part més baixa esdenvenint petites illes verdes envoltades de roques blanques. Els avencs són cavitats subterrànies verticals que poden tenir desenes de metres de fondària.
El recorregut mostra unes magnífiques vistes sobre el mar i els fondos que baixen de les grans planes cap al sud. És impressionant la panoràmica sobre el pic de Martell, coronat per una gran dolina, i el fondo de Vallbona, amb el mar de fons. Així mateix, les vistes sobre el delta del Llobregat, Barcelona i Collserola són espectaculars en dies nets i clars.
A banda d’alguna clapa petita de pins blancs joves (pinus halepensis), el més habitual és trobar la màquia de garric (quercus coccifera) i margalló (chamaerops humilis), espècie protegida des del 1984 (Ordre de 5 de novembre, sobre protecció de plantes de la flora autòctuna amenaçada a Catalunya). Centenars de romanís (rosmarinus officinalis) donen en època de folració un color malva a l’entorn. També s’hi troben alguns exemplars de savina (juniperus phoenicea).
Com s’ha dit, és habitual veure aixecar el vol de les perdius roges (alectoris rufa). És comú també veure sobrevolar algunes rapinyaires sobre la zona. Es troben durant el camí restes del pas del senglar (sus scrofa) i les guineus (vulpes vulpes).
Els efectes de l’acitvitat humana sobre el territori es fan patents en aquest sender. La masia de Cal Ganxo, avui centre d’activitats ambientals de l’ajuntament de Castelldefels, era un mas agricola i ramader. Proper a aquesta, encara es troben les ruïnes d’un antic corral. A l’esquerra. Al fondo de can Roca està la Guixera, equipament municipal dedicat a la cultura de l’aigua. Passat el turó del Fanxó es veu a la dreta una pedrera que fins fa ben poc encara funcionava. Més endavant, arribant al Campgràs, es pot veure el que va ser l’abocador metropolità de la vall d’en Joan, ja en les darreres fases de restauració.
També és visible el complex radioelèctric de l’aeroport de Barcelona. Situat als turons del Rascler i l’Alzina Freda, on destaca el radar envoltat per una enorme esfera blanca. Són aquest darrers els efectes de la proximitat del massís de Garraf a Barcelona i la seva àrea d’influència.