Per poder descarregar els recorreguts, cal estar Identificat
Fitxa tècnica
Excursió llarga i amb desnivell que parteix de Canyamars (Dosrius) i dona a conèixer alguns dels elements més emblemàtics del Corredor, com el Pou de Glaç, el santuari del Corredor i Can Bosc.
Trobem la fita d’inici a la rectoria de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius). Des d’aquest punt, el sender baixa fins a la plaça de les Alzines. A tocar, trobem l’antiga fàbrica tèxtil de Manufactures Canyamars «La Tortuga» i les restes del Molinot de can Galzeran, molí fariner del segle XVI que estigué operatiu fins a inicis del segle XX.
Seguint les indicacions, la pista deixarà a la dreta, assentat sobre un promontori del terreny, l’antic safareig de la Barca, entre grans alzines i roures. Després de creuar la riera, sovint seca, arribarem al Pou de Glaç de can Galzeran. Sense dificultats, en un tram pla que ressegueix l’ample fons de vall, hom arriba a Can Cot i a Can Pau de la Rosa. A partir d’aquí, la vall es fa estreta i forestal. El camí, paral·lel a la riera Rupitera i en forta pujada, no se’n separa fins a arribar a la creu de Rupit, encreuament estratègic.
Vorejant la finca de Rupit, el sender segueix per la pista de l’esquerra vers el Corredor. Aquest racó oblidat pels llenyataires, entre els colls del Pi de Buac i del Bruc, allotja un alzinar madur, un dels pocs del massís orientats al sud. L’ambient nemoral que generen les velles alzines només deixa sobreviure espècies pròpies de l’ombra i la frescor –arç blanc, galzeran, heura, falzia negra i poques més–, en un sotabosc pràcticament nu sobre un sòl ric en matèria orgànica.
Deixem enrere un camí fondo, la casa de Rupit, els colls del Pi de Buac i del Bruc i diverses cruïlles fins a prendre un corriol a l’esquerra, que s’enfila rocallós i aixaragallat fins al santuari del Corredor.
A partir d’aquí, el sender coincideix amb el GR® 92 en direcció al sud-oest, i no el deixarà fins a les proximitats de can Bosc. En franca baixada, travessem una línia d’alta tensió, un tram de graons i una pista. Poc més endavant apareixen els accessos a la font del Grèvol, eixuta gran part de l’any, i a un mirador amb àmplies vistes vers les valls de Canyamars i el Montalt. El sender gira a la dreta i condueix directament a l’àrea d’esplai, dotada amb fonts, serveis, porxo, taules i un bar obert els caps de setmana. El camí baixa molt irregular fins a trobar la fita que indica cobertura del telèfon d’emergències on esdevé pista ampla que deixa a la dreta l’accés a l’àrea d’acampada i voreja més endavant els camps careners fins al coll de Ca l’Arenes.
A partir d’aquí el camí seguirà la carena, per camps i bosquines, fins a una fita que indica cobertura del telèfon d’emergències. És el puig d’Aguilar. El nostre camí baixa per un alzinar fins al coll de l’Argila, a tocar de can Bosc, on girem per l’esquerra tot deixant el GR® 92.
Aviat trobem una pista ampla i planera. Poc després de passar arran d’una gran roca granítica i d’alzines sureres gairebé monumentals, arribem al canvi de vessant de la Creu d’Aguilar, on no hi ha cap creu però sí una bona panoràmica del terme i una de les poques localitats de garric (Quercus coccifera) al parc.
A l’est es troba el bosc regenerat després de l’incendi de 1981, que va arribar fins a la carena del puig d’Aguilar. Fou intens i ràpid, afavorit pel gran pendent del terreny i la densa arbúcia, i cremà unes catorze hectàrees. Una densa brolla de brucs, arboços, fenals, pins i altres espècies recobreix un sòl molt vulnerable a l’erosió. El camí baixa en pendent, deixant a la dreta la urbanització de Can Canyamars, fins a arribar a Canyamars pel camí de la Creueta, tot passant arran de les antigues escola i rectoria, on la ruta acaba sota un monumental lledoner.