Fitxa tècnica
El traçat del PR®-C 126 comença al nucli d’Urús, un petit poble ceretà situat al vessant nord del Moixeró. Els primers metres discorren per pistes forestals i antics camins ramaders que permeten guanyar alçada progressivament. Durant aquest primer tram apareixen els primers boscos de pi roig i algunes clarianes des d’on es pot contemplar tota la plana de la Cerdanya amb el teló de fons dels cims fronterers amb França.
A mesura que es guanya alçada, el sender s’endinsa en un ambient forestal més humit. Es travessen zones conegudes com els Cortals d’Urús, antigues àrees de pastura i explotació forestal. La pujada és sostinguda però còmoda. El terreny alterna pistes, corriols i antics camins de muntanya. La vegetació predominant és el Pi roig, el Pi negre a les cotes més altes, el Boix, el Ginebró, la Moixera i alguns rodals de faig en les obagues més humides. A la primavera i començament d’estiu és habitual trobar una gran varietat de flors alpines.
Aquest és un dels punts característics de l’itinerari. El sender continua guanyant alçada fins a arribar al Collet de Deugràcies, situat sota la carena principal. Des d’aquí les vistes sobre la vall d’Urús són cada vegada més àmplies. És un bon lloc per fer una primera aturada i recuperar forces.
Poc després s’arriba a la zona de la Roca-sança, un aflorament rocós molt característic de la ruta. El paisatge esdevé més alpí i obert. Les panoràmiques permeten identificar la vall de la Cerdanya, la Tosa d’Alp, les Penyes Altes del Moixeró i diversos sectors del Cadí. Aquest tram és especialment atractiu per als amants de la fotografia de paisatge.
El Coll de Jou és el punt clau de la travessa. Històricament, ha estat un dels principals passos entre la Cerdanya i el Berguedà. Aquí conflueixen diversos itineraris excursionistes, entre ells el GR® 150 i la variant GR® 150.1. Des del coll es gaudeix d’una magnífica vista sobre les dues comarques. Durant segles, pastors, comerciants i viatgers van utilitzar aquest pas natural per travessar la serralada del Moixeró. Abans de l’obertura de les modernes carreteres i del Túnel del Cadí, aquests colls eren les principals vies de comunicació entre ambdues bandes de la muntanya.
Iniciant el descens cap al Berguedà apareix la Font Llebrera, probablement el punt més conegut del recorregut. Aquesta font és una referència tradicional per excursionistes i ramats. L’entorn és fresc i molt agradable, ideal per descansar. La zona està envoltada de prats de muntanya i boscos de coníferes.
Des de la font, el camí continua perdent alçada suaument fins a arribar al Refugi de Rebost, situat a uns 1.640 metres d’altitud. El refugi ocupa una antiga casa de pagès rehabilitada i és un dels refugis més emblemàtics del Cadí-Moixeró. Des del seu entorn es gaudeix de grans vistes sobre el Pedraforca, la Serra d’Ensija i les Penyes Altes del Moixeró. També és punt de pas dels GR® 150 i la variant GR® 4.2.
La zona és especialment rica en fauna de muntanya: Isard, Cabirol, Guineu, Marta, Teixó, Senglar, Trencalòs, Voltor comú, Àliga daurada, Falcó pelegrí, Picot negre, Salamandra comuna, Tritó pirinenc i diverses espècies de papallones alpines. Les primeres hores del matí i el capvespre són els millors moments per observar fauna.
Si s’hagués de resumir l’essència d’aquesta ruta, en destacarien tres elements: El pas històric del Coll de Jou, les espectaculars vistes sobre la Cerdanya i el Berguedà i la combinació de boscos, prats alpins i ambients d’alta muntanya del Cadí-Moixeró.
És una travessa molt completa que permet entendre perfectament la transició entre la Cerdanya i el Berguedà mentre es recorren alguns dels paisatges més característics del Parc Natural del Cadí-Moixeró.