PR®-C 125 ELS EMPEDRATS

La ruta s’inicia davant la font Nostra, al veïnat de l’Hostalet, on hi ha cal Cerdanyola que ara acull l’Aula de Natura la Salle. Temps enrere tenia un molí –ara en runes- que aprofitava les aigües del riu del Pendís. Just després de creuar les aigües del torrent, comença el camí a seguir pel marge dret d’aquest; durant tota la ruta haureu de seguir les marques del PR®-C 125. És inicialment un camí ample i agradable, que passa pel costat del Refugi Vents de Cadí. Antigament en aquest indret hi hagué l’Hostalet qui dóna nom a tota aquest veïnat. Encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya.

Després de creuar el torrent per primer cop cap al vessant esquerre, pel pont dels Empedrats, s’observa la imponent esqueixada que han obert les aigües a la roca calcària. Abans d’enfilar el congost dels Empedrats, trobareu un camí que surt a l’esquerra i creua el riu a gual. Aquest camí porta a l’anomenat Bullidor de la Llet, un impressionant brollador d’aigua en unes fissures de la paret calcària. S’hi arriba després d’un fort repetjó que val la pena fer sobretot en  èpoques humides -en èpoques poc plujoses sol estar sec-.

A partir d’aquest punt, el camí entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l’estrangula: és la zona dels Empedrats. Ara ja es confonen riu i camí i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura! Els grans empedrats que es feren en aquesta zona per evitar-ne l’esllavissada en desvetlla la importància que havia tingut aquest camí d’origen medieval, catalogat ara com a jaciment arqueològic. Més amunt, passareu per la gorja d’Escriu, un indret d’una gran bellesa on el camí es manté enlairat sobre el riu que salta i llisca entre les roques. En la mateixa llera del torrent hi ha la font Gran d’Escriu, que quan baixa molta aigua acaba sota el torrent. La font es troba a pocs metres de l’encreuament del torrent amb una pista que ve de la solitària casa d’Escriu.

Just en arribar a dalt trobareu el refugi Sant Jordi i l’enllaç amb el GR® 107 (Camí dels Bons Homes). Quan no hi ha guarda i el refugi està tancat, queda la part lliure al darrere però és força primitiva i aconsellable només en cas d’emergències. Al costat del refugi també hi ha una font; si no raja, podeu anar a buscar l’antiga font del Faig, situada en una petita balma sota un gran pollancre a ponent del refugi que sempre sol rajar, fins i tot en els anys de més secada. El camí que haureu de seguir passa pel costat de la font i s’enlaira per creuar la blanca cinglera.

Ben aviat arribareu al pas de Galligans o la Boixassa, un pas estret per on s’entra a la vall de Galligans i la Boixassa que amb la seva llarga cinglera vol barrar el pas dels Empedrats. La capçalera de la vall eren antigament prats de pastura que actualment tenen poca extensió. Per sota del camí, amagada entre la vegetació, es troba la cabana de pastors de Galligans, de planta circular, tota de pedra i amb cúpula de lloses. A la capçalera d’aquesta vall hi ha un cruïlla de camins, cal que seguiu el que passa per sota del cap de la Boixassa a ran de cingle. Des d’aquí podreu contemplar grans panoràmiques cap a ponent, amb el Cadí i el Pedraforca com a teló de fons i l’allargassada vall del Bastareny als vostres peus. I entendreu perquè anomenen així a aquesta muntanya, el boix ocupa majoritàriament aquest estatge, les adverses condicions meteorològiques que ha de patir fa que tingui una coloració diferent segons l’estació de l’any: a l’hivern té tonalitats vermelles, i es converteix en verd a la primavera i estius plujosos.

Quan arribeu al coll de la Pelosa, trobareu la unió per la dreta amb la pista que puja de Monnell. Encara que no sembli possible, en aquest indret hi havia una casa: la Pelosa. Les seves ruïnes es troben al costat del camí, tapades per les bardisses, prop de la bassa que hi ha en aquest indret. La zona de conreu d’aquesta casa l’anireu trepitjant en el proper flanqueig, les parets de les feixes estan amagades entre la vegetació i el pedregar del vessant. Cal anar en compte ja que pocs metres passada la bassa s’ha de deixar la pista i seguir per un sender cap a l’esquerra.

Al costat del torrent, a sota la Pelosa, hi ha les balmes de cal Quim. El camí flanqueja planejant l’ampla, pedregosa i punxant capçalera del torrent de cal Quim. Passareu per sota de les balmes de la Boixassa abans d’entrar a la clotada de les Riberetes. En entrar al clot, al vessant que dóna a llevant, hi ha feixes de conreu que devien ser menades des de les balmes de la Boixassa o la Pelosa, segons les èpoques. Quan us fiqueu en el torrent principal tornaran les ombres. Entreu en el país de les carboneres, només visibles per als ulls més avesats; solen tenir forma arrodonida formant un replà que trenca el pendent; solen aprofitar la llera del torrent i no hi falten petits trossos de carbó escampats.

Continueu baixant fins arribar a la pista de la Dou, on si encara us queden forces, podeu seguir uns metres en direcció al riu i, al costat del pont que creua el riu Bastareny hi veureu les runes del molí del Forat o del Puig, reconvertit en casa al segle XIX. Per retornar però seguiu la pista amunt i si voleu podeu retallar-la per l’antic corriol a l’esquerra que surt pràcticament a cal Cerdanyola. Si seguiu la pista hi arribareu per la zona d’aparcament.