Fitxa tècnica
La ruta comença al pintoresc poble de Tavascan, situat a la capçalera de la Vall de Cardós. Els primers metres recorren els seus carrers de pedra abans de sortir en direcció nord. De seguida apareix l’antic camí de bast que durant segles comunicava les dues vessants del Pirineu. La pujada és constant però progressiva. El soroll del riu de Tavascan acompanya el caminant durant els primers quilòmetres.
El sender arriba a la zona recreativa del Pont de la Bolle. Aquí comença un dels sectors més agradables de la ruta. El camí s’endinsa dins d’un magnífic bosc de pi negre, avet i bedoll. L’ombra és abundant fins pràcticament arribar a Noarre.
Després d’una pujada sostinguda apareixen les Bordes de Graus. Aquest conjunt de construccions tradicionals representa una magnífica mostra de l’arquitectura pastoral pirinenca. Durant segles aquestes bordes servien per guardar el bestiar i emmagatzemar fenc durant els mesos d’hivern. El paisatge s’obre i permet contemplar bona part de la vall de Tavascan.
Poc després s’arriba a les espectaculars Bordes de Noarre, probablement el conjunt etnològic més destacat de la ruta. Aquest petit nucli conserva nombroses bordes de pedra perfectament integrades al paisatge. És un dels llocs ideals per fer una pausa. L’entorn és especialment tranquil i ofereix excel·lents panoràmiques sobre les muntanyes del Parc Natural.
A partir de Noarre la ruta guanya desnivell de manera molt més intensa. S’arriba a la Font de la Costa, un dels últims punts d’aigua fiables abans del coll. Molts excursionistes comencen aquí l’ascensió, ja que hi arriba una pista forestal.
La vegetació es torna progressivament alpina. Després d’una forta pujada apareix l’Estany Xic, situat al costat d’una petita cabana de pastors. Aquest és un dels primers llacs glacials de la jornada. El paisatge canvia completament. Els grans boscos donen pas als prats alpins.
El sender voreja la riba dreta de l’Estany del Port. Aquest llac glacial, encaixat sota les parets granítiques que formen la frontera, constitueix un dels indrets més espectaculars de tota la ruta. La presència de blocs erràtics, tarteres i petits cursos d’aigua recorda clarament l’origen glacial d’aquest paisatge. L’ambient és plenament d’alta muntanya.
L’últim tram és el més exigent. El sender abandona el llac i puja decididament fins al Port de Tavascan (2.215 m). Des del coll les vistes són extraordinàries. Cap al sud s’estén tota la Vall de Cardós. Cap al nord apareixen les valls franceses d’Ustou i Aulus-les-Bains. Aquí el GR®T 58 enllaça amb el GR® 10 francès. És també un lloc carregat d’història, pel qual van passar pastors, contrabandistes i nombrosos refugiats durant la Segona Guerra Mundial.
L’ascens permet observar una clara successió d’estatges vegetals com boscos montans, boscos subalpins, prats alpins i vegetació lacustre. El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un dels espais amb més biodiversitat de Catalunya. Mamífers, aus rapinyaires, aus alpines i amfibis
El millor del recorregut es l’encant del poble pirinenc de Tavascan, les Bordes de Graus i les Bordes de Noarre, magnífics exemples de patrimoni pastoral, la pujada per la Font de la Costa, amb excel·lents panoràmiques sobre la vall, els paisatges glacials de l’Estany Xic i l’Estany del Port i l’arribada al Port de Tavascan, una de les grans portes històriques entre Catalunya i l’Arieja, carregada de memòria i amb unes vistes excepcionals sobre els Pirineus.
Itinerari
Galeria d'imatges
