SL®-C 95 DE TIANA AL TURÓ D’EN GALCERAN

Iniciem l’itinerari a l’Observatori Astronòmic de Tiana, i que ens portarà fins el turó d’en Galceran, també denominat de Galzeran o Mont Mates. Trobarem la fita d’inici prop d’aquest equipament i compartirem alguns trams amb els itineraris SL®-C 145, SL®-C 146 i GR® 92.

Prenem el camí que travessa una pineda jove i, al primer trencall a l’esquerra, ens enlairem fins a un altiplà, on tenim l’opció de desviarnos fins a la font de l’Alba. El nostre recorregut segueix pel camí senyalitzat que ascendeix suaument entre alzines, pins, estepes i plantes aromàtiques, que s’aniran alternant al llarg de tota la passejada.

Un cop passem les restes d’un mur de pedra seca, testimoni dels antics conreus de vinya, continuem i deixem enrere la carretera. L’estret camí esdevé una pista pronunciada, i l’enfilem. Un cop a dalt, seguim recte separant-nos dels itineraris SL®-C 145 i SL®-C 146.

Ens endinsem en un alzinar amb presència d’arboç, bruc, roldor i arítjol fins que el paisatge s’obre perquè gaudim d’una bonica panoràmica: entre feixes de vinyes, la masia de Can Ballús i l’ermita de l’Alegria; a la vall, Tiana, i, com a teló de fons, Montgat i el mar.

Quan arribem a la torre d’alta tensió, girem a l’esquerra i continuem ascendint. A dalt del camí, un senyal ens indica que som al sender de gran recorregut GR® 92, i l’agafem de pujada. Seguint les marques vermelles i blanques, arribem a un tram amb una impressionant perspectiva sobre el litoral.

A la cruïlla de camins, un senyal ens indica la direcció cap al turó d’en Galceran i comencem a guanyar alçada entre, parets de sauló. Aquest serà el desnivell més pronunciat de l’itinerari. Quan ja visualitzem davant nostre la imponent torre de vigilància per a la prevenció d’incendis, si ens desviem per un corriol a la dreta, descobrim un vèrtex geodèsic rellevant.

Ja som al turó d’en Galceran (485 m), el punt més alt del Parc de la Serralada de Marina. Des d’aquí podem contemplar, a la dreta, la plana del Vallès, on distingim Montserrat i el pic de la Mola; davant nostre, la serralada de Marina i la serra de Collserola, i a l’esquerra, el litoral i l’àrea de Barcelona.

Desfem el camí, ara de baixada, amb compte de no relliscar, fins que agafem de nou el GR® 92, que ascendeix suaument entre alzines. La pista esdevé plana. A la vora del camí abunden la calcida blanca, un card de flor lila, i els conillets, una planta amb flors grosses i acampanades de tonalitat lila, que es miren la serralada.

A l’alçada dels grans pins pinyers, coll de nou pins, el paisatge ens ofereix unes esplèndides vistes sobre el vessant marítim del Barcelonès, i, en primer pla, l’antic seminari de la Conreria.

Ens desviem a la dreta per gaudir d’una bonica perspectiva sobre les vinyes, el poble d’Alella, la Serralada Litoral i la costa del Maresme en la distància. Comencem la baixada prenent la pista forestal que es perd sinuosa sota els pins, per on descendim fent ziga-zaga fins a arribar a un gran canyissar.

A partir d’aquí, seguim pel camí que descendeix a l’esquerra. Ara estem en una zona més humida i el canyissar ens acompanyarà en tot aquest tram. Creuem la cadena que trobem enmig del camí, que evita la circulació de vehicles motoritzats no autoritzats, i continuem fins que ens sorprenen les restes d’un aqüeducte de rec.

Seguim recte pel carrer Gosh fins a arribar a l’entrada de la masia Can Nolis, on girem a la dreta en direcció a l’Observatori Astronòmic de Tiana, punt de partida del nostre itinerari.