SL®-C 100 SENDER DEL CASTELL VELL D’OLIVELLA

La ruta comença a la plaça Major d’Olivella, situada al costat de la Casa de la Vila. A tocar d’aquest punt també hi trobem el Centre d’Informació de la Sala d’Olivella, equipament del Parc Natural del Garraf que ofereix informació sobre els itineraris i les activitats del parc. Olivella és una població amb un petit i pintoresc nucli urbà que mereix una visita, ja que conserva l’encant d’un poble de pedra enclavat en la muntanya calcària i envoltat de vinyes, boscos i masos disseminats.

Sortim de la plaça seguint les marques de color blanc i verd del sender local SL-C 100, sender del Castell Vell d’Olivella i que ens acompanyaran durant tota l’excursió. Just al punt d’inici de la ruta trobem un panell informatiu de l’itinerari. Voregem la masia de Can Pau i passem per davant del pou dels Matxos, conjunt format per un pou amb un abeurador adossat que servia per donar aigua al bestiar que passaven pel camí. Descartem a l’esquerra el camí de tornada i ara seguim una pista ben ampla que ens porta fins al torrent del Pont i el pas de la Carrerada, on actualment passa la carretera asfaltada que va d’Olivella a Can Grau. Creuem la carretera, voregem una vinya i ens enfilem pel camí del Pou Tancat fins al coll del Triador. Des d’aquest petit collet ja podem observar, en direcció NO, un dels grans objectius del dia, el castell Vell d’Olivella, construcció que domina tot l’entorn gràcies a la seva situació privilegiada. Des del coll emprenem la baixada, primer avançant per un estret corriol i després per pista.

Poc abans d’arribar al fons de la vall, topem amb un tancat elèctric. En aquest punt, un panell informatiu ens avisa que entrem en una àrea on hi ha cavalls en llibertat. Es tracta d’un projecte de conservació de la pastura i de prevenció d’incendis al Parc Natural del Garraf gestionat per la Fundació Miranda. Si ens trobem amb algun cavall, caldrà que no ens hi acostem i no li donem menjar. També és important que tanquem les portes dels filats que ens anem trobant al llarg del recorregut i, si fem la ruta amb gos, caldrà portar-lo ben lligat.

Desemboquem a una pista, hem arribar al Fondo de la Servera, per on passa el sender PR-C37, senyalitzat amb marques blanques i grogues, un sender de petit recorregut conegut com el Sender d’Olivella i que té 25 km de longitud. A mà esquerra podem veure una construcció de pedra seca que forma part del recent nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’art de pedra en sec. Davallem uns metres per la pista de l’esquerra i ràpidament tornem a enfilar-nos pel senderó senyalitzat (dreta) que puja cap al Fondo del Rector. Veiem a l’esquerra el camí per on després tornarem, ara continuem recte amunt fins als safareigs i la font del Rector. La font del Rector ja apareix documentada al segle XVII, concretament l’any 1681 com a font del Castell Vell; proveïa d’aigua la propera masia del Rector i les hortes situades a les feixes de sota de la font. Els safareigs, que es van recuperar l’any 1860, eren un espai on fer la bugada i també s’utilitzava com abeurador.

Reprenem la marxa, desemboquem a una pista que seguim en pujada per un terreny on les feixes i les antigues vinyes ens mostren un paisatge modificat i més obert. Passem pel costat de les ruïnes de la masia del Rector (dreta) i, un cop arribem a un collet, agafem el sender a l’esquerra (SO) que després de pujar unes escales ens porta fins a les restes de l’església de Sant Pere del Castell Vell, una construcció d’estil romànic que antigament fou el temple de l’antiga parròquia d’Olivella. Seguint el corriol que puja per unes escales fetes amb pedra arribem ràpidament al castell Vell d’Olivella. Aquesta antiga fortalesa, documentada com a Castrum Olivella, va ser construïda l’any 992 dalt del puig Molí sobre un antic assentament iber, formava part del sistema de defensa (castell frontera) en època de la Reconquesta i estigué habitada fins a mitjans del segle XV.

Per continuar amb el nostre itinerari, primer hem de desfer el camí fins als safareigs i, poc després, en comptes de seguir pel mateix camí, agafem el corriol que surt a la dreta i que es dirigeix cap al Fondo de la Servera. Just abans d’arribar a aquest indret observem el Barret del Rector. Aquest conjunt de blocs de pedra, que recorden un dolmen -durant molt anys es va creure que ho era-, s’ha determinat que és una formació calcària natural modelada per l’acció erosiva de l’aigua, el vent i els forts contrastos de temperatura.

Arribem a la pista principal i la seguim recte deixant enrere una pista que surt a la dreta. Al cap d’una estona agafem un petit corriol a la dreta que ens porta fins al mirador de Cova Muntaner. A l’altra banda de la riera de Begues podem observar l’impressionant cova. Aquesta gran balma, de 9 metres d’alçada i amb una galeria de 19 m de fondària, ja apareix documentada al segle XV com a Espluga i era utilitzada per guardar-hi bestiar. Restes trobades al voltant de la cova semblen evidenciar que la cova ha estat ocupada des de fa 7.000 anys, però a dins la cavitat no se n’han trobat indicis, degut, segurament, a que és un terreny fàcilment inundable. Un corriol baixa fins a la riera de Begues, gran part de l’any seca, des d’on podem acostar-nos fins al peu de la cova.

Des del mirador continuem la ruta pel corriol que ens porta uns metres per la llera de la riera de Begues, primer, i, després, tot seguint la senyalització, fins a una zona anomenada el Navà i el bosc dels Pi Bens. Abans de pujar cap a Can Muntaner ens desviem uns metres creuant la riera per veure la sínia de Can Muntaner. Recuperem el camí i ascendim entre vinyes -ens trobem a la zona de la DO Penedès- i arribem a can Muntaner.

Agafem el sender que voreja la casa per darrere i després d’un bon tros caminant entre vinyes i camps desemboquem a la carretera asfaltada de Can Grau. La creuem i seguim el sender SL-C 100 que ens porta novament a la plaça Major d’Olivella.