PR®-C 84 DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE PUIGCERVER FINS A ARBOLÍ

Començem el traçat del sender PR®-C 84 a l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, on baixem pel camí del mateix nom, fins al camí de la riera. En aquest punt seguirem el seu curs fins al camí de Sant Antoni , que és per on entrarem al poble d’Alforja, A partir d’aquí continua per l’antic camí d’Arbolí, que puja al Cingle Roig i al Cingle Blanc pel Grau de l’Embut, arribem al punt més alt del sender , i continuem per diferents corriols fins al poble d’Arbolí on acaba el sender.

L’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver està situada en un emplaçament privilegiat, a la part alta de la serra del mateix nom, a 787 metres d’altitud i just en la partició entre el terme municipal d’Alforja i el de Riudecols. La posició dominant sobre les terres de l’entorn permet tenir una vista molt àmplia sobre la plana del Camp, part de la Costa Daurada i la part occidental del Priorat. Des de temps ancestrals una llegenda transmesa a través dels anys ens parla de l’aparició, a la soca d’una servera, d’una imatge de la Verge Maria, trobada per tres joves enviats a descobrir el misteri d’un estrany resplendor provinent d’aquesta zona.

El poble d’Alforja es troba en un turó a uns 347 metres d’altura, a l’esquerra de la riera d’Alforja. El terme, de 38,32 km²,està situat a una vall emmarcada pels cingles d’Arbolí, la Mussara i les muntanyes del Mirador o Molló i Puigcerver, entre les dues muntanyes i pel coll de Cortiella el terme s’endinsa cap al Priorat i arriba fins al límit del terme de Porrera.

El poble d’Arbolí és un poble i municipi de la comarca del Baix Camp (abans pertanyia a la comarca del Priorat) des del 1990 segons una llei de la Generalitat de Catalunya. Dins del terme municipal hi ha el llogaret de Gallicant. Arbolí queda alhora enclotat i arrecerat en una llenca plana entre el serret dels Colls i el barranc d’Arbolí. L’edifici més notable n’és l’església de Sant Andreu, neoclàssica, de tres naus amb cor i campanar. El 1936 va ser cremada i convertida en quadra. Ara depèn d’Alforja. Diverses cases del poble tenen portalades amb dovelles dels segles XVII i XVIII, algunes de les quals s’han refet com a lloc de segona residència. Ca l’Arrel és considerada la més antiga del poble i guarda arcades de mig punt. L’antiga rectoria és utilitzada com a casa de colònies. La tradició atribueix als àrabs la volta de la Font Voltada, així com una torre de guaita medieval dita dels Moros o del Manuel. El terme fou molt afectat el 1959 pel denominat aiguat de Sant Miquel.