PR®-C 50 SENDER DE PUIGCERCÓS

Pugem fins a l’aparcament del refugi de Puigcercós (antic Molí de la Farga). Per arribar-hi cal prendre la carretera farcida de revolts que connecta Borredà amb Alpens (BP-4654), i més o menys a mig camí trobarem el Cobert de Puigcercós, un hostal molt concorregut al peu de la Riera de Merlès. Al peu mateix de l’hostal neix una pista que remunta la riera. Seguim aquesta pista en bon estat un parell de quilòmetres fins a trobar el petit aparcament del refugi, a l’esquerra de la pista tot pujant. Si volem apropar-nos al refugi caldrà creuar a peu a l’altra banda de la riera per un petit pont.

Comencem a caminar per la mateixa pista per on havíem vingut durant uns metres, fins a una cruïlla on marxa una pista cimentada amunt a l’esquerra. Hi ha un pal indicador. Seguim pista amunt per una zona obagas. Aviat deixarem la pista seguint un ròssec cap a la dreta. El caminet va guanyant alçada, primer més suaument i després amb més intensitat. Després d’una bona pujada arribem a un altiplà, enmig dels camps de la casa deshabitada de Comià. Seguint en tot moment les marques blanques i grogues del PR C-50 seguim una pista en bon estat cap a l’esquerra que va pujant. Seguirem aquesta pista durant un parell de quilòmetres fins arribar a la bonica església prerromànica de Sant Pere de Serrallonga.

La petita ermita és un balcó privilegiat sobre el Lluçanès, i es troba en molt bon estat. Al cap de poc reprenem la marxa seguint encara una bona estona la pista per que seguíem. Passem la casa de Serrallonga i tombem cap a la dreta. La pista va pujant i voreja pel sud el Puigdon. Al Coll del Soler deixem la pista i prenem un corriol. Comença aquí el tram més interessant de la sortida, ja que un cop guanyada la carena el camí la va resseguint fins passar el Collet de les Bruixes, i seguidament s’enfila fins el punt més elevat de l’itinerari, el Puig Cornador, cim del Lluçanès amb els seus modestos 1.228 metres. Des del cim podem contemplar no gaire lluny l’església de Santa Margarida de Vinyoles. Baixem del cim per l’altre vessant, encara carenejant. Arribem al Coll Tallat on canviarem de direcció.

Al cap de poc deixem la pista per on baixem i ens endisem en una espessa però despullada fageda per un caminet. Passem per la bonica Font Fosca. Seguim baixant i ens creuem amb diverses pistes, on caldrà estar atent per resseguir les marques. Anem perdent alçada fins arribar a una zona ben plana, davant mateix del nucli de Santa Maria de les Llosses, on no hem d’acabar d’arribar. Sense creuar la carretera anem seguint una pista en bon estat paral·lela a la carretera, fins que prop de la casa del Bac prenem un camí a la dreta. Seguim el camí i arribem a sota mateix de Santa Maria de Matamala.

Després de pujar fins a la placeta del petit nucli de Matamala creuem la carretera de les Llosses i enfilem fins cal Lladrer. Passem per darrera de la casa i seguim el camí durant una estona fins que desemboca en una pista poc transitada. Anem seguint aquesta pista fins arribar a les envistes de Viladonja, on no cal acabar d’arribar. Com que anàvem seguint la pista a bon ritme i els senyals són escassos, arribem fins a Viladonja, on val la pena contemplar l’església encimellada.

El camí segueix la baga del Puig i acaba desembocant en una pista que seguim avall. Arribem a la carretera de les Lloses, a l’alçada de l’hostal de Cal Ferrer. Creuem la carretera i seguim la pista que segueix pel peu de la riera de Merlès fins al punt d’origen.