PR®-C 128 PELS CINGLES DE VALLCEBRE

La ruta comença a la plaça del campanar, seguint el carrer que surt pel nord. A mesura que deixeu les cases del poble enrere, us enfilareu de forma molt suau fins al barri de la Barceloneta. Passareu per davant de diverses cases i per la que fou una de les millors zones de cultiu arribareu a la carretera d’accés a Vallcebre. La creueu i des del mirador de Cap Deig us podreu deixar impressionar per les espectaculars vistes de la cinglera que esteu a punt de recórrer.

El camí baixa per la roca passant pel costat de les restes d’una torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines de Vallcebre fins al Collet on hi havia el ferrocarril. Arribareu de seguida a Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre i cruïlla de camins. Cal que creueu el torrent i seguiu enfilant-vos cap al sud. En creuar el pont sobre el torrent, es veu una curiosa construcció: es tracta d’un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l’aigua corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l’aigua entrava a l’interior del molí i sortia per la gran obertura del mur.

Aviat passareu pel grau del Moro,  i més endavant pel costat de la casa de cal Felip del Cap del Roc, un nom ben explícit, on veureu també algunes altres cases. Continuareu alternant trams de corriol, de camí més ample i algun de pista fins el grau de les Granoteres. Poc més endavant trobareu una bifurcació de camins que us permetria retornar a Vallcebre (variant 2). Seguint per la ruta principal, s’arriba a la cruïlla amb un altre dels camins històrics, el del grau de Sant Climents. Si us hi fixeu, veureu a baix la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d’una torre medieval, i la petita església romànica de Sant Climent. Després entrareu en una zona d’enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d’aigua subterrània. Passeu amb precaució, sense deixar de meravellar-vos per les impressionants vistes de la vall del Llobregat que hi ha des d’aquí. El camí passa prop d’un petit monument construït en memòria d’un pilot que va morir d’accident en caure la seva avioneta.

Just abans de la casa de cal Menut hi ha l’opció de baixar pel camí del grau del Jou (la variant 3) . A sota, es veu l’hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert. Seguint la ruta principal arribareu doncs a cal Menut, una casa encara amb activitat. Als voltants de la casa i darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits… són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, van canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l’alçada.

Abans del grau de les Granotes hi ha una bifurcació de pistes, una nova opció per retallar la ruta i retornar a Vallcebre enfilar-se al Tossal Llissol (variant 1). El grau de les Granotes és l’únic que actualment té una pista que el fa possible amb 4×4. El següent és el grau dels Boits, per on es retornaria si s’ha optat per fer la variant 3 del Jou. Seguint per la zona oberta de terres vermelloses, s’arriba al Pla de la Barrumba. Una llegenda en conta l’origen del nom. Es veu que els ramats quan pujaven es paraven a descansar en aquell indret i a passar-hi la nit. Allà els pastors agafaven els marrans més grans i forts que tenien i els feien lluitar entre ells. El marrà guanyador era al que li posaven la barrumba (esquella) i d’aquí el nom.

Cal deixar aquí el camí ample que portaria directa a Vallcebre, i continuar seguint la cinglera, cap als graus de la Canaleta i el del Sastre, i després de creuar la línia d’alta tensió, endinsar-se ja en una part més boscosa fins al  grau de la Mola, el punt més alt de la ruta. Aquest ha estat un dels passos importants de la cinglera, que ja esmentava l’il·lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, en la seva guia del Berguedà. Torres es desplaçava en cavall i per tant només tenia en compte aquells que permetien el seu pas: Mola, Granotes i Sant Climents. Haureu pogut comprovar en pròpia pell però que hi ha molts altres graus que aprofiten petites falles i plecs de les roques, per creuar la cinglera, però només aptes per aquell qui va a peu.

Des del grau de la Mola, cal seguir descendint pel camí pel bosc cap al nord-oest direcció Santa Magdalena. Notareu l’abundància de boix, que dóna nom aquesta zona, el Boixader. Després de baixar, un petit repetjó portarà fins l’ermita de Santa Magdalena, documentada des del segle XVII (podeu veure la inscripció a la façana). Encara un cop l’any s’hi puja a peu des de Vallcebre i s’hi fa un aplec. Al costat de l’església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L’aigua va deixar de rajar quan la galeria d’una mina va perforar-ne el curs. Antigament, se li atribuïen poders curatius contra les berrugues.

Un descens pronunciat, passant per una zona d’antigues feixes amb murs de pedra seca, avui envaïdes per bosc fins la Creu del Collell. A partir d’aquí seguireu la pista principal fins a Vallcebre. Seguiu-la doncs cap al nord i de seguida veureu que entreu en una zona molt més oberta, on predominen els camps. Passareu per les cases de cal Vila i cal Pons, on hi ha un safareig públic al peu del camí que s’abasta de la cabalosa font de Belians, una mostra de la vida d’abans. Amb un descens lleuger arribareu a la carretera que us portarà al centre del poble, passant per davant l’ajuntament i de seguida a la plaça del campanar, punt final de la ruta.