Fitxa tècnica
Aquesta segona etapa del GR 192 recupera el paisatge més muntanyós amb boscos de pins i alzines. Els barrancs ofereixen una vegetació de ribera més exuberant i les planes compten amb conreus d’oliveres i fruits secs.
Sortim de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon. El paisatge no és pla, trobem en el camí pujades i baixades moderades de forma contínua. Veurem el pont del barranc de Rifà, construït el 1821, utilitzat per baixar la pedra de la pedrera del municipi.
Arribem a Pratdip. El seu terreny és molt trencat i esquerp: va dels 100 m vora el riu Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m del Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia. Pel fet de ser un terreny de muntanya, bona part del terme és constituït per garriga, boscos i roquissars. A Pratdip podem visitar el castell i també conèixer una llegenda molt arrelada al poble: els dips, uns gossos negres i endimoniats que habitaven a les muntanyes, atemorien els homes i atacaven els seus ramats durant la nit, deixant-los les marques dels seus ullals després de xuclar-los la sang.
Des de Pratdip continuem el camí paral·lel a la T-311 fins a l’ermita de Santa Marina. Superada la serra pel coll Presó baixem fins a arribar a Masboquera, final de l’etapa.