SL®-C 112 RUTA DE L’ESQUIROL

Aquesta passejada circular ens portarà a conèixer la contrada de Sant Mateu, topònim que comparteixen l’ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena, que ateny els 499 metres d’alçària. Al llarg del recorregut tindrem l’ocasió de descobrir alguns d’aquests elements.

La Cadira del Bisbe, El turó, encara amb algun pi esponerós, ens regala una bonica panoràmica del davallar de la serra cap a les planes del Maresme, amb alguns campanars eixint sobre les teulades rogenques de les cases envoltades d’hortes i camps de clavells. En segon terme, se’ns presenta una vista menys tradicional formada pel clapat de les urbanitzacions sobre les muntanyes i les poblacions litorals, crescudes i urbanes, que gairebé s’endinsen en el mar.

De les diverses espècies de fauna que viuen en aquests boscos una de les més presents en la memòria popular i alhora, potser, més fàcil de detectar, és l’esquirol. Tothom que té per costum de sortir a la muntanya, de tant en tant, ha tingut l’oportunitat de veure’n algun. Malauradament havia estat una peça cotitzada pels caçadors i per la taxidèrmia. L’esquirol viu en boscos que li proporcionen llavors per a la seva alimentació: pinyons, avellanes, aglans… tot i que de vegades també menja bolets, escorces, rebrots i fins i tot algun insecte o cargols. No serà estrany que trobem pel terra algunes pinyes rosegades per l’esquirol.

Amagada en una clotada a la dreta del camí trobem la font de Sant Mateu. Paga la pena de baixar a refrescar- s’hi. Al seu davant, una gran bassa, ara en desús, ens il·lustra sobre el concepte d’economia de l’aigua que tenia la vida tradicional a les masies, en una època en què no hi havia aigua corrent.

L’ermita de Sant Mateu està documentada des del segle X, al segle XV rebia el nom de Sant Mateu del Bosc i durant els segles XVI i XVII fou habitada per ermitans. És d’origen romànic i en destaca la petitesa de les formes: una volta de canó minúscula, que acull amb prou feines dues rengleres d’escons; una graonada semicircular, vigilada per un xiprer, i el menut campanar de cadireta, que sobta per la seva orientació travessera. L’ermita té adossada l’antiga casa dels ermitans, i totes dues han estat restaurades o ampliades en èpoques diverses.

El substrat geològic d’aquesta serralada, formada per granits, pateix un procés de meteorització química que provoca la formació d’una sorra molt inestable, anomenada sauló, que té un grau d’erosió molt elevat. Mitjançant els torrents i les rieres característiques del Maresme, aquest sauló es diposita a les platges a causa dels forts pendents. El trànsit rodat n’augmenta el ritme d’erosió i el perill d’incendis. Cal que tots ho tinguem present i que extremem les precaucions en les nostres passejades.