El paisatge al voltant de Borredà no deixa indiferent a ningú. Cims, boscos, aigua i patrimoni són els protagonistes d’un recorregut que permet veure el Berguedà des de les alçades.
L’entorn de la població de Borredà presenta una gran riquesa natural. Situada a la subcomarca de l’Alt Berguedà, al sud del Prepirineu, aquesta contrada ofereix força atractius per als amants del senderisme. El GR 241, antiga variant del GR 4 homologada l’any 1995 com a sender amb entitat pròpia, recorre un itinerari circular de 55 quilòmetres amb sortida i arribada a Borredà. A més de nombroses ermites romàniques de gran valor arquitectònic com Sant Jaume de Frontanyà, el sender travessa els espais naturals del Catllaràs, la riera de Merlès i la serra de Picancel. Al llarg del seu recorregut, s’obtenen bones panoràmiques del Berguedà i el pantà de la Baells.
Borredà és el punt de partida d’aquesta ruta circular. El camí del GR 241 comença en direcció sud, creua la riera de Mergançol i puja cap al coll de Forcons pel bosc tancat de la Baga del Querol. Aquest és un tram compartit amb el GR 4, que arriba fins al poble de la Quar, dins l’espai natural de la serra de Picancel.
A la Quar, el GR 241 es desvia cap a llevant, a través d’un camí paral·lel al torrent de Can Pou, que desguassa a la riera de Merlès. Aquesta riera conforma un espai natural de gran bellesa, on la duresa de la pedra ha estat matisada durant segles per oferir una imatge quasi bucòlica, completada amb una exuberant vegetació de ribera.
Aquest paisatge es manté al llarg dels següents quilòmetres de sender, que discorren per camins paral·lels a la riera de Merlès. La tendència d’aquest tram de camí és lleugerament ascendent i passa per llocs de certa rellevància, com l’ermita de Sant Martí de Boatella. La major part del camí va per la riba dreta de la riera, fins que es creua a l’altra banda pel pont de Roma. Des d’allà es continua remuntant el curs per la riba esquerra fins arribar a la carretera BP-4654, on acaba l’espai natural protegit.
La riera continua sent l’eix conductor del GR 241 durant una bona estona, fins arribar al llogarret de Sant Jaume de Frontanyà, en la forma de la riera del Molí. Sant Jaume de Frontanyà disposa de l’església romànica més impressionant del recorregut, originària del segle XI. A més, els seus trenta habitants fan que el terme tingui l’honor de ser el municipi menys poblat de Catalunya.
Els boscos de pins i alzines substitueixen la vegetació de ribera en aquesta ascensió encara ininterrompuda. De fet, la pujada és més forta a partir de Sant Jaume de Frontanyà, fins arribar a la carena de la serra de Fajabranca, dins l’espai natural de la Serra del Catllaràs. Els boscos són frondosos i el relleu, força accidentat en aquesta zona.
El camí ressegueix la carena fins arribar al punt més elevat, el cim del puig Lluent, de 1.765 metres d’altitud. Les vistes que s’hi donen són impressionants, amb àmplies extensions de boscos i bona part del Berguedà.
El descens des de la serra de Fajabranca és molt pronunciat des de la collada de Grau Pedrís, i s’endinsa en aquests boscos densos. En ple descens, s’arriba a l’església romànica de Sant Romà de la Clusa, construïda en el segle XII. En aquest indret, el GR 241 es torna a trobar amb el GR 4.
El GR 241 continua en direcció oest per una pista ampla que continua davallant fins al poble de la Nou de Berguedà. Aquesta població es troba situada a certa alçada damunt del pantà de la Baells, en la part de l’embassament que recull les aigües del Llobregat. El camí continua cap al sud, seguint per boscos de pins i alzines fins gairebé tocar l’interior de l’angle de noranta graus que fa el pantà, en la confluència de les aigües del Llobregat i el Mergançol.
El tram final del recorregut, cap a llevant seguint el curs del Mergançol, registra pujades i baixes contínues, atesa la complicada orografia plena de rieres fins a la vila de Vilada. L’itinerari manté la mateixa tendència seguint cap a l’est; passa per l’ermita de Santa Magdalena de Gardilans i arriba novament a Borredà, punt final del GR 241.
