SL®-C 73 LES ALZINES DE CAN PORTELL

La fita d’inici de l’itinerari es troba al Centre d’Informació d’Hortsavinyà. Anem cap al davant de l’església; des d’aquí tenim una bona panoràmica del veïnat central del terme d’Hortsavinyà, del turó de la Grimola amb les primeres perxades de l’obaga del Montnegre i, més cap a migjorn, del mar. Des de l’església agafem la pista en direcció a Tordera. Un cop ens trobem al coll de Palomeres, a mà esquerra, hi ha l’entrada d’un antic camí de bast, utilitzat per carboners i traginers. Per aquest camí ens endinsem en un bosc ple d’alzines i sureres, acompanyades per espècies com la falzia negra, l’arboç o la falguera de bosc.

Uns metres més enllà trobem una pista que agafarem a l’esquerra, tot baixant, fins arribar a un fresc fondal, on neix la riera de Pineda, amb vegetació de ribera com el vern, l’avellaner o el gatell. Continuem per l’itinerari i arribem a un petit coll on prenem el camí de l’esquerra que ens conduirà fins a l’allotjament rural Can Pica; seguim per la pista ampla fins arribar al forn de calç. Just davant del forn, agafem un camí tancat amb un cadenat.

Arribats al sot de Can Pica podem veure llorers, aladerns, cirerers i un gran pollancre. De seguida agafarem el trencant a mà dreta que ens portarà a les alzines de Can Portell.

Tornem enrere i reprenem el camí cap a la dreta. La pista segueix amunt i per salvar un desnivell molt sobtat agafem el camí que puja per l’esquerra. Més endavant veiem l’església enlairada. Tornem al camí ample que ens mena al roc del Gamarús, una roca de pedra calcària de disset metres d’alçada on, probablement, fa temps hi devia trobar refugi el gamarús, ocell rapinyaire nocturn molt abundant al Montnegre. Camí amunt, poc després d’un revolt, arribem a unes feixes on hi ha una àrea d’esplai amb taules i bancs.

A mesura que ens anem acostant al centre d’informació, podem imaginar-nos com era fins als anys setanta el conjunt central del poble d’Hortsavinyà. A l’esquerra, l’església, el cementiri i la rectoria, avui desapareguda; el campanar, que toca les hores i que anunciava esdeveniments importants. Al fons, Can Pagenet, que fou l’escola del poble fins al 1967. A la dreta, el centre d’informació, que fou l’hostal fins al 1985, i anys enrere, quan el poble tenia ajuntament propi (fins al 1930), acollia el consistori. En els millors temps del carboneig, els dissabtes, la barberia era plena de gom a gom, i els diumenges i festes assenyalades, a la plaça del poble hi havia ball amb músics o manubri, on hi acudien colles que estaven a tres o quatre hores de camí, a més de la gent de les masies. Finalitzarem la nostra ruta al Centre d’Informació d’Hortsavinyà.