SL®-C 116 DES DE CABRILS FINS A LA CREU DEL MONTCABRER

Començarem l’itinerari SL®-C 116 a la plaça de l’església de Cabrils: l’església data del 1704 i el titular de la parròquia és la Santa Creu. Hi destaca l’orgue salvat de la crema durant la guerra civil.

Sortint de la plaça, ens enfilem per una forta pujada, trobant-nos, pocs minuts després, amb el Castell de Can Jaumar, antiga masia Can Rafart, on la família Jaumar hi construí, el 1923, una imitació de castell per fer-s’hi la casa d’estiueig. En els seus jardins, podem trobar diverses espècies d’arbres: palmeres, plataners, eucaliptus, avets, alzines, pins…

Seguint la pujada, trobem el cementiri, construït el 1858, on hi podem veure la capella de la família Tolrà, feta a principis des segle XX, i dos xiprers protegits per la Generalitat i l’ajuntament.

A uns quinze minuts, ens trobem l’alzina surera de les Planes que és el llindar entre Cabrils i Cabrera de Mar. A partir d’aquí, ens encaminem cap el turó de l’infern. Una vegada hem arribat al cim del turó, comprovem la situació estratègica d’aquest punt de guaita, que en l’època dels ibers ja era habitat. Hi trobem, també, una antiga fita formada per quatre pedres que assenyalen els punts cardinals i les restes de tres enclavaments de forques medievals utilitzades els segles XIV i XV com a lloc per enforcar els criminals i malfactors del terme.

Passant pel caminet, a mà esquerra, trobem una gran pedra anomenada la Pedra de l’Elefant. A pocs metres, rebem l’impacte visual de trobar-nos amb els repetidors de televisió. Deixant-los enrere, passem pel pas més rocallós de l’itinerari arribant finalment a la Creu de Montcabrer. Al segle XVII ja hi ha documentada l’existència d’una creu al cim del turó de Montcabrer. El primer de maig de l’any 1707 una forta pluja va malmetre greument els conreus i els sembrats de tota aquesta zona. Com a signe de protecció contra les tempestes, les pedregades i les malediccions diabòliques, el 7 de juny del mateix any va ser col·locada, en aquest indret, una creu de fusta que contenia les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Vint anys després, un llamp va fer malbé la creu i es va substituir per una de ferro. Les relíquies van ser retornades al seu lloc d’origen. La creu fou retirada durant la guerra civil i, un cop acabada, el poble de Cabrils va plantar-ne una de nova que va ser substituïda per l’actual a mitjan anys 80.

A pocs metres de la creu, prenem el corriolet que surt en direcció perpendicular al mar i, tot baixant, enmig d’un rocar, hi ha la Cova de la Bones Dones on, segons la llegenda, hi habitava una bruixa que afavoria els pobladors d’aquests verals.

Un cop passats els primers vint-i-cinc minuts de camí des de la plaça de l’església de Cabrils trobarem com a fi d’una primera etapa la presència de l’alzina surera de Les Planes, arbre protegit per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cabrils.

A partir d’aquests punt, deixarem enrere el nucli urbà i continuarem el camí en companyia del nostre amic inseparable, el pi pinyer. El perfil s’enfila suaument i permet contemplar, a la nostra esquerra, el poble de Cabrera i el mític castell de Sant Vicenç de Burriac.

El camí ofereix la possibilitat d’admirar paisatges naturals diferents. Ens endinsarem en un bosc de pi pinyer, de mata, de romaní i d’estepa, per acabar amb uns exemplars de bruc i cirerer d’arboç. Tot i l’altiva presència de pins en aquesta zona, cal saber que, al Montcabrer, al segle passat únicament hi havia vinyes.

Gats mesquers, esquirols, guineus, conills, eriçons, gamarussos, ratapinyades i gatxos, entre molts altres animals, seran els nostres companys,durant el recorregut, si som respectuosos amb ells i el seu entorn natural.