SL®-C 103 MONTNEGRE CARENER

Trobem el senyal d’inici del sender SL®-C 103 a l’encreuament de la pista principal amb l’accés a l’Hostal i a Sant Martí de Montnegre. Aquí conflueixen diversos senders: el GR® 5, el GR® 83 i el GR® 92. Al llarg del camí trobarem plafons informatius dels diferents elements d’interès.

Seguim el sender que s’enfila muntanya amunt fins al coll de Terra Negra, un altre encreuament estratègic de camins. Prenem la pista cap a l’esquerra, en franca ascensió cap al sud. Després de dos trencalls deixats a l’esquerra, arribarem al sot dels Ternals, que delimita una sobtada transició de l’alzinar a la castanyeda.

Continuem per la pista principal. Quan perd pendent, la deixem, ens enfilem a l’esquerra i, després, a la dreta en forta pujada fins al coll de Basses. Unes alzines monumentals assenyalen aquest coll peculiar i estratègic, que abandonem tot seguint la pista cap a llevant. Deixem a mà dreta el coll per on el GR® 5 continua cap al solell: és el vaivé de la Casanova (vaivé és el nom que reben al Montnegre alguns colls entre l’obaga i el solell).

Poc després, la pista voreja els faigs d’en Preses. Més endavant, fent uns revolts, s’enfila a la roureda culminal del Montnegre deixant una derivació planera a l’esquerra. Arribem al turó Gros o de la Telefonista, un dels dos cims més alts del Montnegre (766 m), amb una torre de guaita d’incendis que deixem a la dreta per baixar per la pista carenera, tot obviant els camins que conflueixen per l’esquerra. En pocs minuts arribem al vaivé de la Casavella.

A la cruïlla del vaivé de la Casavella, prenem el camí més obac i deixem a la dreta les dues pistes que ens abocarien al solell. Seguim aquest camí planer una bona estona, deixant a banda i banda algunes pistes que hi menen. Després d’un revolt a l’esquerra, prenem el corriol ample que baixa perpendicular. Sense abandonar-lo, ens portarà directes a la capella de Santa Maria de Montnegre, a les restes del roure monumental i a la font. El fort pendent del vessant facilita les esllavissades dels marges en èpoques de pluges.

Prenem la pista de baixada cap a ponent, a l’esquerra amb relació al sentit del camí per on hem arribat. Deixem a l’esquerra la font del Degotall i, més tard, alguns camins de desembosc. Sempre seguim la pista principal, en suau descens, i anem flanquejant la capçalera del sot de Can Garrumbau.

Poc abans de l’entreforc amb la pista que ve d’Hortsavinyà, al marge hi ha les restes esllavissades d’un forn de carbonet. Seguim en direcció a Sant Martí de Montnegre tot travessant successivament els torrents que conformen el sot Gran de Can Preses. La pista, que deixa a la dreta Can Preses i la petita urbanització La Natura, ens mena directament al punt d’inici: el nucli de Sant Martí de Montnegre.