Perfil SL®-C 51

Presentació SL®-C 51

Hereva d'èpoques històriques passades, la figura vertical de formes arrodonides de la Torrota sembla vigilar des de la seva privilegiada talaia la població vallesana de Vacarisses. Arribar-s'hi és una passejada agradable que transcorre principalment per paratges de bosc mediterrani i que ofereix excel·lents panoràmiques, sobretot des que s'ateny la seva careneta. El perfil de Montserrat és una presència constant en aquest itinerari que permet fotografiar paisatges diversos en totes direccions, sense oblidar alguns dels racons més emblemàtics de Vacarisses i les característiques cingleres vermellenques que la resguarden.

Descripció SL®-C 51

Iniciem l’excursió a la plaça de Joan Bayà, al costat de l’ajuntament. Des de la plaça, deixem a l’esquerra el carrer de Pau Casals i pugem fins al carrer Major, que prenem a mà esquerra. Des d’aquest carrer, una panoràmica de Montserrat ens aclareix el sobrenom «Vacarisses balcó de Montserrat». Les cases renovades mostren la nova dinàmica demogràfica del poble subjecte a la demanda de segones residències. Més endavant arribem a la plaça del Virrei Amat, antic senyor del castell que trobem pocs metres més enllà, a la dreta.

 

Baixem pel mateix carrer fins arribar a la plaça Major, on trobem la part posterior de l’església que ens disposem a envoltar. Segons alguns historiadors, l’espai que ara recorrerem correspon a l’antiga sagrera, zona que envoltava una església on era prohibit de fer-hi guerra o pillatge.

 

Seguim l’itinerari pel carrer estret que neix a la façana de l’església fins a trobar el carrer del Lladern, que prenem a mà dreta. Aquest carrer està flanquejat a l’esquerra per un jardí particular que hom anomena Jardí del Lladern. Al cap del carrer, completant la volta a l’església, ens creuem amb el carrer d’Alfons Sala, que prenem a mà esquerra. Uns metres més endavant, a la dreta, trobem una petita construcció de planta quadrada que pertany a un pou molt conegut al poble.

 

Reprenent el carrer, ens fixem en les plaques de ceràmica que retolen els carrers i indiquen l’ofici (cal Vidrier,cal Moliner, cal Carrilaire) o el nom original (cal Rossinyol, cal Simón, cal Poloni) de les cases. A mesura que ens allunyem del nucli ens endinsem pels antics ravals agrícoles, avui en dia desapareguts, que envoltaven el poble i que el segle XIX, amb el màxim demogràfic (986 habitants), es fusionaren amb la sagrera. Abans d’arribar a la carretera, prenem el carrer de Can Còdol, que ràpidament esdevé un sender estret per on iniciem l’excursió pels entorns del poble.

 

Aquest sender que puja cap a la cinglera ens porta a trobar una pista, que la seguim a mà dreta tot pujant fins a trobar el dipòsit. En aquest punt deixem la pista i prenem un sender que envolta el dipòsit per la dreta i que seguint la carena ens durà fins a la Torrota de Vacarisses. Ens endinsem en el parc natural. Donem la volta a la torrota per admirar el paisatge. Orientant la mirada al poble, ens adonem de la seva posició a raser de la serra de l’Obac. Hi destaquen el cingle Gros i el cingle Petit, símbols naturals del terme.

 

Les urbanitzacions i els polígons que envolten el poble són el resultat de la darrera transformació urbanística que el convertí en una vila industrial i d’estiueig. Al nord, entre carenes i fondalades, veiem les masies disperses de Can Vives, de Sanana, de Can Còdol i de les Vendranes, bressol dels vacarissencs abans de la formació del poble. Per tornar, desfem el sender per la carena fins a la torre elèctrica, on prenem un sender a mà esquerra que travessa antigues feixes i ens porta fins a una pista que, a pocs metres, tornem a deixar per baixar fins a la carretera per un sender que trobem a l'esquerra.

 

Seguim la carretera a mà esquerra fins al cementiri del poble, d’estil modernista, passem per davant de la porta i tot seguit prenem un sender a mà esquerra que travessa antigues feixes del conreu de vinya, on encara hi són presents petites basses en les quals es preparava el líquid per ensulfatar els ceps. Travessem el torrent del Sellerès i arribem davant d’un edifici de grans proporcions construït com a convent, però que, posteriorment, fou la Casa Rectoral de Vacarisses.

 

Prenem el camí a mà esquerra que, envoltant la Rectoria Vella, ens retornarà fins a l’Ajuntament, passant pels carrers Pitàgoras, Montserrat i Salvador Badia.