Perfil SL®-C 122

Presentació SL®-C 122

Els boscos i les panoràmiques sobre els cingles de Vilanova són els protagonistes d'aquest itinerari circular que recorre racons i miradors on només s'hi arriba a peu. Els cingles vermellosos que coronen l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona són un dels elements del seu paisatge més característics. Mirats des de sota, les seves parets ens semblen inaccessibles i els boscos que cobreixen les seves faldes són tan densos i agrestes que només els antics bandolers s'atrevien a endinsar-s'hi. 

 

Descripció SL®-C 122

Dels Vernets de Ca la Marta fins a Santa Maria.

 

Sortiu pel corriol paral·lel al torrent de la Polleda i agafeu la pista asfaltada fins a Vilanova de Sau, on us donarà la benvinguda l’església de Santa Maria. Els seus murs de pedra rogenca mostren les fases constructives; el cos central, del s. xi; la capella lateral nord, del s. xvi, i la portalada neoclàssica, el sobrealçament de la nau de l’absis i el campanar, del 1870.

 

De Santa Maria fins al pla de Santa Margarida i la bassa de Sabaters.

 

Sortiu del poble pel corriol coincident amb els GR 2 i GR 151 i a pocs metres pareu atenció quan creueu la carretera N-141d. L’ascensió comença per una pista entre feixes de conreu que a la primavera es troben pigallades de flors silvestres i papallones. Sobre la panoràmica dels camps s’alcen els cingles de Vilanova amb un color vermellós; aquest color sempre ha singularitzat la procedència dels habitants de Vilanova de Sau, anomenats «camaroigs» pels pobles veïns. Poc després, el camí entra en un bosc densament poblat de roures, alzines, castanyers, pins roigs i pinastres. Les petites pinyes del pi roig són les favorites dels esquirols, als que podrem sorprendre si guardem silenci. De sobte, l’ombrívol i entortolligat corriol de pujada desemboca en una pista ampla i assolellada. Als nostres peus ja no trobem la sorra vermellosa, sinó l’estrat de gres que jeu per sobre d’aquesta. Podeu felicitar-vos, ja sou a dalt del cingle. A poca distància, a mà esquerra, trobem la bassa de Sabaters.

 

Del pla de Santa Margarida i la bassa de Sabaters fins a Santa Margarida d’Ardola.

 

Seguiu la pista a la dreta i poc després entrareu en un bosc dens d’alzines, roures i pins roigs, que guarda les restes de l’ermita romànica de Santa Margarida d’Ardola, documentada per primera vegada l’any 1064. Segons la història oral, l’any 1935 es va esfondrar el mur de cara a migdia, i més tard, tota la teulada. Un any després, va ser incendiada.

 

De Santa Margarida d’Ardola fins al puig del Far.

 

El darrer tram de pujada recorre un sender entre grans blocs de gres i balmes que devien ser un bon refugi per als antics bandolers de Vilanova de Sau. Molt abans, a l’abric d’aquestes balmes es va assentar un poblat ibèric, probablement anomenat Ardola. Després d’una petita ascensió entre diferents coberts de roca trobareu el mirador del puig del Far, una espectacular atalaia de gairebé 360 graus a 832 m d’altitud. El mirador no té baranes, així que no us apropeu massa al penya-segat.

 

Del puig del Far fins als Vernets de Ca la Marta.

 

Ara haureu de baixar per un petit corriol fins a la bassa de Santa Margarida. Un bonic racó per jeure i sentir raucar les reinetes i les granotes verdes. Més endavant trobareu la pista del GR 151, que deixareu aviat per agafar el corriol del Cargol, que era l’antic camí per anar a Santa Margarida d’Ardola des de Vilanova de Sau i que us portarà a la Vileta Grossa. Al final de la pista asfaltada cal creuar de nou la carretera N-141d i poc després es troba el corriol de tornada a l’àrea d’esplai.

 

Recomanacions:

 

- Porteu calçat adequat, gorra i aigua. Hi ha força desnivell de pujada i baixada dels cingles.

- Valoreu les vostres possibilitats físiques i allargueu el temps estimat si penseu fer descansos.

- Respecteu l'activitat de les masies i explotacions agràries per les que passeu.

- Tanqueu els filats ramaders que travesseu.

- En dies de boira molt tancada, considereu una altra ruta alternativa.