Senders

Què és el senderisme?

El senderisme és una activitat física a l’abast de tothom que es realitza en el medi natural. Permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà, travessant-lo a peu per camins senyalitzats. Els diferents tipus de senders que hi ha permeten que tothom tingui un sender al seu abast i pugui practicar aquesta activitat.

A Catalunya, el caràcter principalment muntanyenc de la seva geografia, unit a la important riquesa arqueològica i monumental escampada arreu del territori, així com la variada bellesa paisatgística, situa els nostres senders al nivell dels millors d’Europa, alhora que el clima suau del país els fa transitables la major part de l’any.

Les entitats excursionistes distribuïdes per tot Catalunya que formen la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) són les encarregades del manteniment i senyalització d’una xarxa de senders de més de 11.000 km. A aquests clubs també cal afegir-hi aquelles institucions públiques o privades promotores d’una part dels quilòmetres de la xarxa.

Tipus de senders

En funció del seu quilometratge, els senders homologats es poden dividir en tres grans grups:

Senders de gran recorregut (GR®), de més de 50 km, marcats amb franges blanques i vermelles.

Senders de petit recorregut (PR®-C), d’entre 10 i 50 km, marcats amb franges blanques i grogues.

Senders locals (SL®-C), de menys de 10 km, marcats amb franges blanques i verdes.

Variants: parteixen d’un sender principal i tornen a connectar amb aquest, en un altre lloc diferent.

Derivacions: es tracta de trams, senyalitzats o no, que surten d’un sender homologat i el vinculen amb elements propers d’interès com miradors, ermites, monuments, etc.

Enllaços: són trams que uneixen diferents senders homologats, siguin del tipus que siguin (GR, PR o SL).

Senyalització dels senders

Quan transitem per un sender homologat podem trobar-nos tres tipus de senyals de pintura:

Marques de continuïtat: formades per dos rectangles superposats, el color de les quals varia en funció del tipus de sender pel qual transitem.

Marques de direcció equivocada: es tracta d’una creu en forma de “X” on el color blanc sempre està per sobre del sender.

Marques de canvi de direcció: formades per dues traçades paral·leles que simulen el canvi de direcció. En aquest cas el color blanc sempre envoltarà el color del sender.

L’itinerari dels senders homologats se senyalitza en els seus extrems, en les cruïlles i en els llocs on és difícil seguir-lo. Aquesta senyalització pot ser en forma de rètols indicadors, estaques o de senyals pintats als arbres, pedres o altres elements.

La Federació Europea de Senderisme

La Federació Europea de Senderisme (ERA), de la qual la FEEC n’és membre de ple dret, és la responsable, entre d’altres funcions, de coordinar la xarxa de senders que creua Europa en totes direccions, unint nacions i pobles. D’aquests senders, autèntiques autopistes continentals, tres passen pel territori català: l’E-12 (corresponent al GR 92); l’E-7 (que correspon al GR 4); i l’E-4 (que coincideix amb el GR 7).

La FEEC recomana

Els senders de gran recorregut (GR), petit recorregut (PR) i locals (SL) són propostes per a seguir un itinerari determinat. Les marques dels senders són exclusivament elements informatius que indiquen per on passa l’itinerari previst. Això no comporta cap tipus de compromís i/o de responsabilitat per a la FEEC i, per extensió, a les entitats que tenen cura de la seva senyalització.

Degut a la diversitat de situacions i circumstàncies que es poden donar, a la FEEC i a les entitats que tenen cura del manteniment dels senyals, els és materialment impossible garantir que aquesta romangui sempre intacta. Per tant, no es poden fer responsables dels danys i/o perjudicis que en cas de perdre’s o per qualsevol altre motiu puguin patir els usuaris dels itineraris senyalitzats.

És per això que es recomana als usuaris dels itineraris senyalitzats que no es refiïn només dels senyals i que tant abans de la sortida com en el seu decurs tinguin el mapa i el GPS o la brúixola a mà, per tal de resoldre els eventuals problemes que es puguin presentar.

També és important tenir en compte que quan se segueix un senders abalisat cal respectar escrupolosament les normes de circulació viària i de convivència de la societat, tant quan se circula per una pista, com per una carretera, com per la llera d’un riu.

Qualsevol consulta o dubte que tingueu sobre la xarxa de senders de Catalunya podeu posar-vos en contacte a través de correu electrònic amb senders@feec.cat